viernes, 5 de febrero de 2010

el vol de l'home ocell

Una historia que no es mia,
una música, una canción, un poema y un lamento...


(Sangtraït)

Aquesta és la història
d'un que volia ser ocell
volia saltar muntanyes
i amb els arbres barallar.

La gent se'l mirava
no t'ho pots imaginar
els cabells li tapaven la cara
tenia lleuger el caminar.

I es tornarà ocell per un dia
entre les pedres podrà volar
Això no és cap joc
Deixeu-me volar
Que sóc lliure de fer el que vulgui
no em tragueu la llibertat.
Aquesta és la història
d'un que volia ser ocell
volia saltar muntanyes
i amb els arbres barallar.

La gent se'l mirava
no t'ho pots imaginar
els cabells li tapaven la cara
tenia lleuger el caminar.

El cel és un somni
on ell hi vol arribar
els núvols les seves muntanyes
el cel horitzó llunyà.

I es tornarà ocell per un dia
entre les pedres podrà volar
Això no és cap joc
Deixeu-me volar
Que sóc lliure de fer el que vulgui
no em tragueu la llibertat.




....................



Jan hoy solo Jan

1 comentario:

kendopitecus dijo...

HI ha cançons que són poemes